-
La Édoa
Alegra
Quando l' crèpa
'l sò pòer tòne a l'è pròpe öna
tragèdia per la
vèdova
tailàda, come s'dìs, per ès alègra che la spàra
töcc i cùlp
in trì
dè del föneral èper sera töt in de càssa
ol passàt col bè e col màl !
A l'è
iscè la vedovèla quando l'òm a l'va sottèra:
prim de töt
la se fà bèla per piasì quando la pìans a chi
còr a
cunsulàla
perchè i pöde pò 'ncantàs con piassèr
a rimiràla !
Piè
de vèta e de vigùr lü pòer tòne a l'è
crepàt
per mantègnela
de sciùra coi sò vèsse e i sò pecàcc
!
Lè,
piö stràssa e piö patida, la gatìna delicàda
co la fiàca
e la muìna a l'è stàcia risparmiàda !
Gna finìt
ol föneràl o comèdia del dulùr
la comènsa
'l carneàl cortegiàda dai murùs !
Ma mìa
töce i vedovèle a i se mèt in condissiù
de zuntàga
töt ol crèdet e ne rèsta de eccessiù !
Ma i piö
tànce a i preferès de restà de vedovèle per
gudìs
la sò
pensiù e pudì 'ntat cunsulàs coi barbù e malmaridàcc
!
Versetti dialettali
di don Giulio Gabanelli (Zogno)
-