|
Ol pòer Bignòca L' ìa
pròpe töt pelàt e 'n sìma a la pèlada
L' ìa
ròssa e bèla löstra come ü pomdòr madür
Però
l'ìa sènsa gòs e sènsa ü pèl de
bàrba
Lìa
bù de cöntà bàle e brào de fàtei
crèt
Gh'ìa
apèna lòch e àsegn a sgulà 'n gir de nòcc
A m'ghe credìa
del bù perchè l'ìa ü pateròt
A me l'ciamàa
Bignòca ma sènsa fas sentì
A füria
de pensàga a chèla sò bignòca
E 'n fì
l'credìa de ìga du söche de dovrà
Iscè
a l'sè malàt de ràbia e de passiù
Dopo ü
bel dè l'è mòrt, e nòter s-cècc curiùs
Co la bignòca
ròssa fò 'n sìma la pèlada
Ma nòter
m'ìa capìt che l'ìa mia mòrt del töt
In tèp
del föneral l'à sentìt pròpe töt
Ma chi portàa
la càssa i à tràcc öna biösgàda
"L'àssèm
turnà a cà amò coi mè du gàmbe
La s'è
stremida assè la zèt del föneràl
Ol pòer
Bignòca 'n fì a l'è scapàt assè
Al mont mè
stàga iscè come te bùrlet dèt
Versetti dialettali di don Giulio Gabanelli (Zogno) - |